Juan Enrique, per la teua joventut ens permetràs tractar-te de tu. Encara que les maneres utilitzades al teu article no trobem que són les més apropiades per a qui demana una resposta, et disculparem i passarem a contestar-te.
Pel que es veu, fas una sinopsi de la història de Callosa ben particular. Nosaltres pensem que la realitat és prou més complexa del que tu fas vore. Sembla que tractes de tergiversar fets ben evidents de la Guerra Civil o la Dictadura Franquista, minimitzant-los, barrejant-los amb altres, per arribar a conclusions com que : ara, després de més de 70 anys, parlar d’aquest tema torna a fomentar l’odi. Entenem que ets de l’opinió d’aquells que creuen que, com va ser un episodi tràgic de divisió, cal oblidar-lo i passar pàgina.
Evidentment per arribar a una reconciliació s’ha de perdonar, però la memòria ens obliga a no confondre perdó amb oblit. Per això nosaltres som de l’opinió que cal recordar: PERQUÈ per passar pàgina primerament s’ha de llegir, reflexionar i assumir, encara que de vegades coste. PERQUÈ ninguna malaltia es cura amb l’oblit.
Preguntes per a què serveix el que estem fent des del Col•lectiu. Doncs mira, entre altres, per a restituir com mai no s’havia fet la dignitat d’aquestos ignorats callosins recordant-los públicament pel seu nom, cognom i malnom. Defensaven ideals per un mon millor, que es van enfonsar amb la Guerra. Una gran majoria van morir lluny de la seua terra, de la seua gent, per les circumstàncies pròpies de la Guerra. Altres, i això és el més angoixant, per la repressió posterior acabada la Guerra, quan suposadament va vindre la pau. Reivindicar-los és una manera de fer-los justícia i s’ho mereixen les víctimes, els familiars i els amics.
Per això l’expressió “repressió franquista” que a tu tant et molesta no la podem llevar, perquè precisament d’aquesta època són els fets més abominables del nostre poble al s.XX: acusacions falses, abusos, judicis sense garanties, condemnes, afusellaments, crims contra la humanitat, tots ells perfectament planificats i executats EN NOM de l’ESTAT, amb els quals es va cobrir de glòria el nou règim.
Com t’atreveixes a afirmar que no hem consultat els familiars de les víctimes per elaborar la recerca que hem fet? Estàs molt equivocat. El Sr. Eduardo Camallonga està a la llista de noms, perquè gent que el coneixia ens en va informar i, com amb les altres víctimes, vam recórrer per confirmar-ho als familiars i/o al Registre Civil. La seua cunyada, dona major ben afable, ens va explicar que,mobilitzat, va morir de malaltia a l’Hospital Militar d’Alcoi. (Aclarirem que aquest hospital era on s’ingressaven els soldats ferits o malats del front republicà).
El Sr. José Pérez , no està perquè segons la versió de nombrosos testimonis del poble, a Callosa no es va matar a ningú en nom dels milicians. La versió que ens ha arribat d’ aquesta mort és que va ser el resultat fatídic de repetides baralles entre dos carnissers, per assumptes econòmics, que acabaren amb la vida d’aquest a l’ octubre de 1936, i amb la de l’altre aproximadament dos anys i mig després, fet que com a callosins lamentem profundament, però que no és tracta del tema que ens ocupa.
Preguntes el per què de la bandera de la República, doncs perquè com sabràs Callosa estava en zona republicana i és la que hi havia.
Posant-nos al lloc de les víctimes, no creem que cap callosí puga ser tan mesquí per negar-los el que els altres difunts han tingut sempre, UN RAMELL DE FLORS SOTA EL RECORD DEL SEU NOM AL CEMENTERI.
Pel que es veu, fas una sinopsi de la història de Callosa ben particular. Nosaltres pensem que la realitat és prou més complexa del que tu fas vore. Sembla que tractes de tergiversar fets ben evidents de la Guerra Civil o la Dictadura Franquista, minimitzant-los, barrejant-los amb altres, per arribar a conclusions com que : ara, després de més de 70 anys, parlar d’aquest tema torna a fomentar l’odi. Entenem que ets de l’opinió d’aquells que creuen que, com va ser un episodi tràgic de divisió, cal oblidar-lo i passar pàgina.
Evidentment per arribar a una reconciliació s’ha de perdonar, però la memòria ens obliga a no confondre perdó amb oblit. Per això nosaltres som de l’opinió que cal recordar: PERQUÈ per passar pàgina primerament s’ha de llegir, reflexionar i assumir, encara que de vegades coste. PERQUÈ ninguna malaltia es cura amb l’oblit.
Preguntes per a què serveix el que estem fent des del Col•lectiu. Doncs mira, entre altres, per a restituir com mai no s’havia fet la dignitat d’aquestos ignorats callosins recordant-los públicament pel seu nom, cognom i malnom. Defensaven ideals per un mon millor, que es van enfonsar amb la Guerra. Una gran majoria van morir lluny de la seua terra, de la seua gent, per les circumstàncies pròpies de la Guerra. Altres, i això és el més angoixant, per la repressió posterior acabada la Guerra, quan suposadament va vindre la pau. Reivindicar-los és una manera de fer-los justícia i s’ho mereixen les víctimes, els familiars i els amics.
Per això l’expressió “repressió franquista” que a tu tant et molesta no la podem llevar, perquè precisament d’aquesta època són els fets més abominables del nostre poble al s.XX: acusacions falses, abusos, judicis sense garanties, condemnes, afusellaments, crims contra la humanitat, tots ells perfectament planificats i executats EN NOM de l’ESTAT, amb els quals es va cobrir de glòria el nou règim.
Com t’atreveixes a afirmar que no hem consultat els familiars de les víctimes per elaborar la recerca que hem fet? Estàs molt equivocat. El Sr. Eduardo Camallonga està a la llista de noms, perquè gent que el coneixia ens en va informar i, com amb les altres víctimes, vam recórrer per confirmar-ho als familiars i/o al Registre Civil. La seua cunyada, dona major ben afable, ens va explicar que,mobilitzat, va morir de malaltia a l’Hospital Militar d’Alcoi. (Aclarirem que aquest hospital era on s’ingressaven els soldats ferits o malats del front republicà).
El Sr. José Pérez , no està perquè segons la versió de nombrosos testimonis del poble, a Callosa no es va matar a ningú en nom dels milicians. La versió que ens ha arribat d’ aquesta mort és que va ser el resultat fatídic de repetides baralles entre dos carnissers, per assumptes econòmics, que acabaren amb la vida d’aquest a l’ octubre de 1936, i amb la de l’altre aproximadament dos anys i mig després, fet que com a callosins lamentem profundament, però que no és tracta del tema que ens ocupa.
Preguntes el per què de la bandera de la República, doncs perquè com sabràs Callosa estava en zona republicana i és la que hi havia.
Posant-nos al lloc de les víctimes, no creem que cap callosí puga ser tan mesquí per negar-los el que els altres difunts han tingut sempre, UN RAMELL DE FLORS SOTA EL RECORD DEL SEU NOM AL CEMENTERI.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario