Artículo de opinión. FINANÇAMENT AUTONÒMIC ( III)

Cèsar Ferrando i Sanchis, Regidor del Bloc, Callosa d´en Sarrià

I més diners, per a què?
El Bloc, més enllà de les xifres concretes o de mínims preestablerts amb què conformar-se, reclamem un sistema que reconega el pes específic del País Valencià en l’economia del conjunt de l’estat i que prime l’esforç productiu: des d’una perspectiva de solidaritat estatal, també cal ajudar aquelles autonomies que més aporten, senzillament perquè puguen continuar fent-ho.

Per al Bloc, el nou finançament hauria de servir per millorar les nostres infrastructures (fins ara no s’ha fet), posicionar-nos millor de cara el futur, amb inversions en la nostra economia productiva, i rescabalar l’abandonament dels serveis públics bàsics (educació, sanitat, benestar social...), fet pels governs de la Generalitat del PP.

Uns pocs exemples
Si el nou sistema ens aportarà 1.300 milions d’€ més però entenem que ens caldrien 2.400, parlem d’una diferència de 1.100 milions anuals:

- Tren Gandia-Dénia (110 milions d’€): 10 trens cada any

- Col·legis (aproximadament 5 milions cada centre nou): 220 nous col·legis cada any (al País Valencià tenim 1.300 barracots on “estudien” més de 20.000 xiquets)

- Hospitals (aproximadament 50 milions d’€ per a un hospital comarcal, de 350 llits): 22 hospitals cada any, o 7.700 nous llits hospitalaris anuals

El concepte de solidaritat
Des del Bloc ens continuem manifestant partidaris de la solidaritat. Però d’una solidaritat ben entesa i per a tots per igual. La tradicional manca d’inversions de l’estat espanyol en el País Valencià, de les que sí que han gaudit altres comunitats autònomes, juntament amb la falta de criteri dels nostres governs (tot hi ha que dir-ho) ens ha impossibilitat bastir programes de cobertures socials, que a altres autonomies han estat possibles gràcies, entre altres, a la nostra “solidaritat”. Per exemple, els PERs d’Extremadura i d’Andalusia, mentre que al País Valencià els llauradors han d’abandonar la terra sense cap contraprestació. Extremadura, Andalusia o també Castella-Lleó s’han estalviat els diners necessaris per a la construcció, posem per cas, d’autovies que comuniquen les seues principals ciutats mentre que al nostre país encara reclamem un pla de rodalies o l’etern tren Gandia-Dénia que connecte València i Alacant.